Un libro es un fragmento de silencio en manos del lector.

Aquel que escribe calla.

Aquel que lee no rompe el silencio.

PASCAL QUIGNARD

Si quieres recibir información sobre nuestros títulos, suscríbete a nuestro boletín aquí.

  1. "No tan lluny d'algun lloc" · Aina Tur (ainatur) -
  2. 30 de Agosto de 2012
  1. Lejos de ninguna parte, de
  2. Nami Mun

Una novel·la tan esfereïdora com atractiva. Mun amb la seva prosa impregnada de poesia ens obliga a mantenir la mirada fixa en aquest personatge, Joon, que constantment ha de vèncer la desolació de qui no té res, sovint ni sostre on aixoplugar-se. És quan el desconsol desespera al lector que la fortalesa de Joon eclipsa qualsevol patiment. Poques vegades la desgràcia aconsegueix ser tan bonica. Obra mestra.
· · ·

Lejos de ninguna parte (Libros del Silencio, 2011) és el títol que Nami Mun ha triat per a la seva opera prima, una novel·la tan esfereïdora com atractiva. Entre la bellesa de les paraules que manen de l’imaginari de l’autora neix Joon-Mee, una adolescent d’origen coreà que viu amb els seus pares al Bronx. Cansada de suportar els deliris d’una mare obsessionada amb el retorn d’un marit alcohòlic i infidel, decideix- amb només tretze anys- abandonar la llar familiar. Convençuda que res no pot ser pitjor que el present que li toca viure emprèn un tortuós periple per les entranyes de la Nova York dels vuitanta.

Mun amb la seva prosa impregnada de poesia ens obliga a mantenir la mirada fixa en aquest personatge que constantment ha de vèncer la desolació de qui no té res, sovint ni sostre on aixoplugar-se.  Joon-Mee – amarada de qualsevol cosa que l’ajudi a evadir-se– lluita per a sobreviure en un món regit per la violència i la passió desaforada. I és quan el desconsol desespera al lector que la fortalesa de Joon eclipsa qualsevol patiment. Poques vegades la desgràcia aconsegueix ser tan bonica.

L’estructura fragmentària de la novel·la permet al lector endinsar-se en la mentalitat tèrbola de la protagonista. Al llarg dels tretze capítols – que funcionen com a relats independents- Mun teixeix amb precisió jocs subtils de temps que amplifiquen el desconcert que Joon-Mee pateix mentre prova  de vèncer la dissort que envolta la seva existència. Gràcies a aquesta construcció narrativa sentim constantment la sensació de confusió que descriu tan bé aquest fragment de la novel·la: “A saber dónde y cuándo ocurrió. Parpadeé y de repente estaba aquí, y acto seguido no estaba aquí. Allí, y luego no allí.”

Tot i les semblances entre la vida protagonista de “Lejos de ninguna parte” i la seva autora, la qualitat literària que desprèn la peça traspassa qualsevol anàlisi racional que es vulgui fer sobre la veracitat de la ficció. Ambdues van créixer entre Seul i Nova York, van marxar de casa molt joves i, sobretot, van haver de madurar massa de pressa. N’hi ha que parlen d’autoficció i justifiquen la fortalesa de la prosa de Mun en aquest fet “autobiogràfic”, però – tot i que no cal detectar quin és el motor que ha fet possible aquesta obra mestra- l’autora afirma en una entrevista que potser un 1% del llibre es basa en la seva biografia. La resta neix d’una tasca d’investigació  sobre els baixos fons novaiorquesos i, no ens n’oblidem, del propi talent de Mun.

“Lejos de ninguna parte” podria ser, doncs, el retrat d’un món ocult i ignorat poblat per assassins, treballadors sexuals, adolescents drogoaddictes i lladres de poca calada. Mun podria limitar-se a narrar les peripècies d’aquests personatges que sovint ens arrenquen una mirada despectiva o un somriure cínic quan es creuen amb nosaltres. Però, la novel·la, és més que tot això. L’autora ens recorda que al darrera d’aquestes vides errants que conflueixen a qualsevol gran ciutat del món hi ha persones. Persones que un dia van tenir una infància, persones que un dia van començar a fugir cap a algun lloc que segurament ni recorden empeses per la ferma convicció que qualsevol vida seria millor que la que estaven vivint.

De la mà de Joon-Mee iniciem aquesta fugida i amb ella ens desesperem pels carrers de Nova York fins al punt de desitjar que ingereixi alguna substància prou forta per a fer-nos oblidar el dolor i així poder assaborir un món més amable a través de la seva mirada neta i fràgil. És també amb ella que bateguem i vencem qualsevol entrebanc amb un coratge reconfortant. L’adolescent drogoaddicta ens força a lluitar per a entendre aquest món que contempla sense formar-hi part. I així  creixem i madurem alhora que ho fa Joon-Mee.

Vaig sentir un gran buit quan vaig acabar aquest llibre que traspua la prostració absoluta de qui no té por de res, perquè no té res a perdre. L’autora coreana- amb la seva capacitat per a commoure- m’havia fet estimar tots els seus personatges i ja els enyorava.

Feia molt temps que un llibre no m’havia donat tant, espero amb delit la propera novel·la de Mun, que ben segur no ens deixarà indiferents.

Leer en [ainatur]

Envía a un amigo


Aviso Legal

Libros del silencio

Castillejos 352, Bajo - 08025 Barcelona Tel: +34 | 934766919 - Fax: +34 | 934591026 - [email protected]