Un libro es un fragmento de silencio en manos del lector.

Aquel que escribe calla.

Aquel que lee no rompe el silencio.

PASCAL QUIGNARD

Si quieres recibir información sobre nuestros títulos, suscríbete a nuestro boletín aquí.

  1. "La familia Máshber: pintar y callar" · Fausto Puerto (Món de Llibres) -
  2. 14 de Julio de 2011
  1. La familia Máshber, de
  2. Der Níster

Puestos a hablar de prioridades literarias, debo reconocer que los últimos quince días solo he tenido ojos para La familia Máshber. Terminé de leerlo con el corazón desbocado, como un corredor de fondo que apura los últimos metros sabedor de que pocas veces se culmina una gesta de forma tan gratificante.
· · ·

Posats a parlar de prioritats literàries, he de reconèixer que els darrers quinze dies només he tengut ulls per La familia Máshber. El vaig acabar de llegir amb el cor desbocat, com un corredor de fons que, després de superar tots els obstacles d'una llarga i intensa cursa, apura els darrers metres sabedor que poques vegades es pot culminar una gesta de manera tan gratificant. Els dies que seguiren al ritme imposat pels germans Moishe-Luzzi-Álter no vaig poder (o no vaig voler) llegir res més. Tampoc, si exceptuam les ineludibles obligacions del meu ofici, vaig parar gaire atenció a altres llibres. Únicament els impressionants personatges ressuscitats per el genial Der Nister (L'Ocult) varen ocupar el meu pensament. Com si tots ells haguessin estat presències reals i conegudes de les quals només em separa la distància insalvable del temps. He de confessar que el dramàtic devenir dels Máshber m'ha copsat. El seu destí tràgic, les seves arrelades i singulars tradicions, el seu particular sentit de la justícia i també, per què no dir-ho, la seva exasperant estupidesa són només comprensibles en el context social que se'ns descriu i dins el marc surrealista de la ciutat on habitaren. La limitada visió de la realitat que demostren els protagonistes (enclaustrada entre les creences religioses més excloents i la voràgine del comerç més despietat) acaba per aniquilar qualsevol possibilitat de canvi i deixa com a única sortida, a tots aquells que es saben diferents o que es situen al marge de la societat, l'opció de la fuita. Tanmateix aquesta novel.la és d'una actualitat sorprenent i són infinites les coincidències i els detalls que ens recordaran alguns aspectes de la crisi actual. Sembla que sempre seran els mateixos homes poderosos (banquers especuladors, polítics corruptes, empresaris sense escrúpols i estantisses autoritats eclesiàstiques) els que faran les mateixes barbaritats.

La familia Máshber duu ja dues edicions. Si els compradors habituals de llibres actuassin d'una manera previsible, fent justícia primer de tot a la qualitat literària i després a la rellevància de l'obra en qüestió, aquesta novel.la hauria d'arribar a una xifra exagerada d'edicions. No hi ha cap explicació raonable que impedeixi que les coses succeeixin d'aquesta manera. Malgrat tot, i com bé saben els editors, allò que esdevindrà amb un llibre un cop surt a la venda és un misteri que fuig de tot control. Arribats a aquest punt només resta creuar els dits a l'espera que el públic respongui adequadament. Ajudaria, també, que els llibreters es convencessin que aquest cop (a pesar de les sempre sospitoses faixes que ho destaquen) sí que és veritat que estam davant d'una obra mestra. No deix de demanar-me com és possible que una novel.la com La familia Máshber no s'hagués publicat abans. Certament és un fet del tot inexplicable. No és xocant que els grans segells editorials no comptassin amb aquest gran escriptor?. És com si a dia d'avui ningú hagués publicat Els Buddenbrook de Thomas Mann o Viatge al fons de la nit de Céline o El quartet d'Alexandria de Lawrence Durrell o, per posar un exemple més recent, Vida i destí de Vasili Grossman.
 
Goethe digué: "Pinta, pintor, i calla". L'any 1934 Der Nister guiat per aquest manament començà a dibuixar i a acolorir La familia Máshber. I ho va fer com els grans mestres: amb talent, humilitat i perseverança. No hi ha cap passatge que no destaqui amb llum pròpia; no hi ha cap capítol que no ens depari un sense fi d'imatges inoblidables. Impagable és, per exemple, el moment en què l'imprevisible Sruli, fet una sopa, es queda dormit al cementiri damunt la làpida d'un respectat rabí; sense paraules em deixaren les pàgines que descriuen la nit de noces d'Alter i el seu increïble desenllaç; surrealista és també l'esmorzar ple de visites inesperades a la casa del rabí Dudi. Són tantes i tan grandioses algunes de les històries paral.leles que conformen la novel.la que la llista per destacar-les seria gairebé tan llarga com el mateix llibre. Al final entenem que la crònica descrita amb tanta cura i detall es fa suportable gràcies a l'estrany i subtil sentit de l'humor del narrador. La seva veu - que de forma intel.ligent compareix sempre en els moments més oportuns- mai no ens molesta ni ens fa nosa; potser perquè mai no jutja ni ens adoctrina sobre el que està succeint. L'escriptor no opina, deixa que siguem nosaltres els que traguem les conclusions adients mentre es permet luxes narratius extravagants i agosarats que a un altre company d'ofici no perdonaríem però que en ell consideram genials. 

L'editorial Libros del silencio, que ja ens va sorprendre amb la brutal Knockemstiff de Donald Ray Pollock, ara sí que s'ha lluït. Cal no perdre de vista el que faran a partir d'avui mateix.

Leer en [Món de Llibres]

Envía a un amigo


Aviso Legal

Libros del silencio

Castillejos 352, Bajo - 08025 Barcelona Tel: +34 | 934766919 - Fax: +34 | 934591026 - [email protected]