Un libro es un fragmento de silencio en manos del lector.

Aquel que escribe calla.

Aquel que lee no rompe el silencio.

PASCAL QUIGNARD

Si quieres recibir información sobre nuestros títulos, suscríbete a nuestro boletín aquí.

  1. "Ruta infernal" · Martí Sales (Time Out) -
  2. 14 de Marzo de 2011
  1. Knockemstiff, de
  2. Donald Ray Pollock

Doncs sí: és l'infern. L'infern a la terra. Potser algú creu que és impossible que l'infern a la terra sigui un poble d'una de les nacions més poderoses del planeta, un lloc on no hi ha guerra ni fam, ni epidèmies ni gran mortalitat infantil. És raonable que pensi així i, malgrat tot, s'equivoca. La població de Knockemstiff és una raça damnada pel cretinisme i aquella maldat petita però indestructible, característica, que impedeix ser mínimament feliç i fa que l'única ocupació plausible sigui putejar-se els uns als altres, enfonsant una comunitat ja devastada físicament, econòmicament i emocionalment. [...] Un espectacular monument als desgraciats.
· · ·  

Midwest, EUA. Un estat enganxat al llac Eire: Ohio. El travessen dues autopistes interestatals, la 23 i la 50. Bastant a prop de Chillicothe, a quinze kilòmetres de Slate Mills per la 50 hi ha un poble que es diu Knockemstiff. És el típic poble descentrat nord-americà, una dotzena de cases de construcció barata escampades al voltant d'una carretereta, en una zona més o menys boscosa i assilvestrada. No és un escenari especialment idíl·lic, però tampoc és l’infern, no? Doncs sí: és l'infern. L'infern a la terra. Potser algú creu que és impossible que l'infern a la terra sigui un poble d'una de les nacions més poderoses del planeta, un lloc on no hi ha guerra ni fam, ni epidèmies ni gran mortalitat infantil. És raonable que pensi així i, malgrat tot, s'equivoca. La població de Knockemstiff és una raça damnada pel cretinisme i aquella maldat petita però indestructible, característica, que impedeix ser mínimament feliç i fa que l'única ocupació plausible sigui putejar-se els uns als altres, enfonsant una comunitat ja devastada físicament, econòmicament i emocionalment. Tots els habitants d'aquest poble de desgraciats pateixen alguna o altra patologia mental, la seva dieta alimentària és absolutament desequilibrada, tenen la boca, els peus i el fetge podrits, viuen en caus d'immundícia, estan a l'atur o treballen en fàbriques i consumeixen compulsivament tot tipus de drogues legals o il·legals per intentar oblidar ni que sigui per un segon que són d'on són i mai no en sortiran. Una meravella de gent i un gran forat, Knockemstiff. Fem-hi un cop d' ull, vinga, va.

Als lavabos de l'autocinema a la fresca, un pare alcohòlic i ultraviolent que beu whisky fent servir de got el cendrer del cotxe ensenya al seu fill de set anys com fotre una bona pallissa gratuïta al primer que passi. En un paller, dos xavals llancen dards contra Manteca McComis, un noi obès i aturat que ofereix la seva enorme panxa plena de crostes i cicatrius com a diana a qui la vulgui. Es tapa la cara amb la caràtula d'un disc de la seva nòvia platònica, la Nancy Sinatra. Quatre cases més enllà, en Daniel, de catorze anys, s'ha deixat créixer els cabells tot l'estiu per intentar no ser tan lleig, però el seu pare el pesca pelant-se-la amb la Barbie de la seva germaneta i a l'hora de sopar, davant de tota la família, agafa un ganivet de carnisser i li serra la cabellera. Mal rapat, en Daniel es fuga, un camioner gras i pudent l'agafa fent autoestop, li dóna amfetes i alcohol i el duu a la seva autocaravana. Li posa una perruca rossa, el sofà és petit i la resta més val que no ens ho imaginem. Al mig del carrer dos xavals que fa una setmana que no dormen -amfetes altre cop- rosteixen a la flama tòxica d'un pneumàtic el pollastre mig podrit que havien atropellat feia quatre dies: volien fugir del poble i s'hi han quedat atrapats com dues mosques a la teranyina d'una aranya parsimoniosa. Prop de la sortida de Knockemstiff, en un encreuament, el senyor Colburn és una estàtua de glaç: obsessionat pel culturisme, volia que el seu fill Sammy fos el nou Mr. Ohio del Sud i no parava d' injectar-li esteroides fins que un dia en Sammy es va posar a fer postures al mig del carrer a vuit sota zero i va morir d'una sobredosi d'esteroides. Unes setmanes més tard, una matinada en plena onada de fred -disset sota zero- el senyor Colburn va anar al mateix lloc, es va despullar i va començar a fer el culturista fins que va morir congelat.

Aquí s'acaba la breu visita. Esgarrifats i bocabadats davant de tanta merda -encara que tots en patim la nostra quota-, podem estar ben contents d'haver nascut a un lloc tan allunyat d'aquest espectacular monument als desgraciats que és Knockemstiff.

Descargar artículo en (.pdf)

Envía a un amigo


Aviso Legal

Libros del silencio

Castillejos 352, Bajo - 08025 Barcelona Tel: +34 | 934766919 - Fax: +34 | 934591026 - [email protected]